L’ensaïmada de Menorca, del català "saïm" -llard de porc-, es de massa més alta i tendra. De gran tradició a l’illa, s’elabora amb farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i llard de porc. Un producte vinculat a la festivitat i els cavalls.
Els crespells, a Menorca són pastissos amb forma de flor d’uns dotze pètals, cobertes de sucre fi i farcides de melmelada o d’una pasta a base de mató i llimona, amb un forat rodó al mig que permet veure de que estan farcides.
Amb Denominació d’Origen Protegida, esta lligat intensament a la geografia. Factors geoclimátics; terra, temperatura, humitat, llum, etc... juntament al procés d’elaboració i maduració tradicionals, condicionen l’aroma i sabor del Formatge Maó-Menorca.
Hereva de la “sopressa” siciliana, la sobrassada de Menorca és segell d’identitat de la gastronomia local, conservant la qualitat i exclusivitat artesanal, és més suau, fina i menys picant, diferent; els porcs són alimentats amb pinso natural.
Amb denominació geogràfica “Gin de Menorca” des de 1997, la beguda es remunta al segle XVIII. La ginebra menorquina s’elabora a partir d’aiguardent –per fermentació de cereals-, seguit d’una destil·lació i aromatització amb baies de ginebre i altres elements.
Tenen el seu origen als brebatges medicinals dels boticaris al S.XVI per a combatre epidèmies. Estan elaborats a partir de distintes herbes; fonoll, romaní, menta, fulles de taronger, fulles de llimoner, camamilla, melissa… i barrejades amb anís; dolços i secs.
Encara que aquest plat típic de Menorca esmenta l’arròs, l’ingredient bàsic es el blat partit, semblat al cuscús. Tradicionalment es preparava els dies de matança del porc, amb blat trencat, botifarró, sobrassada, costella, cansalada, moniato o patata, all i tomàquet.
Tradicionalment plat de pescadors; com un menjar humil. L'essencial: sofrit, picada i llagosta, tot cuinat en una caldera de fang –tià o perol-. A de tindre la meitat de femella i la meitat de mascle. Es menja la salsa, com a sopa, i després els trossos de llagosta.
Una saborosa sopa menorquina que constituïa l’esmorzar dels pagesos, encara que també es servia al migdia a la majoria de les cases del món rural. S’acompanya amb truita de patates, patates fregides, meló o figues, segons l’època de l’any.
També coneguda com “Dorado”, és un peix blau que apareix de finals d’Agost fins finals de Novembre a les costes de les Balears. Alguns pescadors diuen que és rápida com un llamp, i d’aquí el seu nom.
A Menorca no poden faltar les seves bones verdures. Les albergínies farcides són un plat molt comú a l’illa i és a l’estiu quan podem trobar albergínies tendres cultivades. Es solen farcir amb diversitat de productes, el més comú; les verdures.
El frit és un plat tradicional de Menorca, elaborat a partir de la carn de xai o de porc. És una fritada, amb oli d’oliva, de la carn, amb patates, ceba, tomàquet i pebrots vermells. Es condimenta amb sal, canyella, clau, pebre, all i llorer.